Les donacions fetes pel rei Jaume I durant el segle XIII, després de la conquesta del Regne de València, van quedar documentades en el Llibre del Repartiment. Ací, els escrivans registraven les donacions en favor dels vassalls a qui el rei beneficià pels seus serveis a la Corona. Alguns s’han referit a aquest llibre com «el repartiment del botí». És palés que tota conquesta suposa prendre el que és d’u per a donar-li-ho a altri, però no anem nosaltres a jutjar allò que són fets històrics, els quals només emprem com a font de coneixement.
Entre els topònims més propers a nosaltres que vegem al Llibre del Repartiment tenim Rebollet, Oliva, Mediona i Elca. Aquests indrets conquerits als sarraïns es van concedir a un noble anomenat Carròs, el qual participà tant en la conquesta de Mallorca com en la de València.
El 13 de febrer de 1249, els escrivans registraven les donacions de les alqueries de Mediona i Elca:
La vella toponímia que encara es manté viva actualment és la petjada d'aquells que al llarg dels segles han habitat la nostra terra, i esdevé una herència immaterial d'estimable valor.
Fonts:
Abel SOLER, L'esplendor d'Oliva, Publicacions de l'Ajuntament d'Oliva, Oliva, 2020.
Entre els topònims més propers a nosaltres que vegem al Llibre del Repartiment tenim Rebollet, Oliva, Mediona i Elca. Aquests indrets conquerits als sarraïns es van concedir a un noble anomenat Carròs, el qual participà tant en la conquesta de Mallorca com en la de València.
 |
| Ruïnes del castell de Rebollet |
A Carròs, l’alqueria de Mediona i la d’Elcha [Elca], com a heretat, a perpetuïtat, a excepció dels clergues i dels religiosos.
Uns dies més tard, el 17 de febrer, es van formalitzar altres donacions:
Per Nós i els nostres successors donem i concedim a vós, Carròs, fill del comte Alamany, i als vostres successors, a perpetuïtat, tota l’heretat erma i poblada que l’alcaid de Xàtiva i son pare posseïen i tenien o devien tenir per alguna causa a raó en els termes de Robole [Rebollet] i de Mediona i d’Oriba [Oliva]. I us concedim que aquesta heretat la tingueu vós i els vostres successors per alou propi, franc i lliure, a perpetuïtat, perquè en disposeu lliurement vós i els vostres successors i a favor de qui vulgueu, a excepció de clergues i eclesiàstics.
Al llarg dels anys, els investigadors han intentat ubicar dins del terme d’Oliva les alqueries d’Elca i Mediona. Gregori Maians situava Elca prop del tossal de l’Almuixic, lloc on van aparéixer vestigis d’un passat romà, com ara làpides, i, posteriorment, monedes d’època andalusina. Hui en dia, amb el nom d’Elca es denomina una partida rural sítia al sud-oest de la ciutat. Segons Abel Soler, historiador coetani a nosaltres, el topònim esdevé de l'àrab Halqa, amb el significat de "paratge rodat de muntanyes".
Pel que fa a Mediona, hom creu que fou deshabitada en el segle XIV. L’historiador Camarena Mahiques parla d’una partida amb aquest nom al segle XVIII, també anomenada Casals, i situa el seu possible origen en una vil·la romana. Tanmateix, Gregori Maians tenia terres a la partida rural de Mediona que limitaven amb el camí reial de Dénia (ara conegut com el camí Vell de Dénia). Aquesta darrera ubicació és, així doncs, més fiable.
Respecte del significat del topònim, l’historiador denier Roc Chabàs diu que en «bajo latín» significaria «la d’enmig»; és a dir, devia fer referència a un nucli poblacional situat entre altres dos. En canvi, alguns investigadors creuen que etimològicament Mediona té un origen àrab per la seua similitud amb el mot madinat (ciutat). D'altra banda, el referit Abel Soler lliga el nom a una antiga alqueria poblada pel clan berber dels Madyuna.
Pel que fa a Mediona, hom creu que fou deshabitada en el segle XIV. L’historiador Camarena Mahiques parla d’una partida amb aquest nom al segle XVIII, també anomenada Casals, i situa el seu possible origen en una vil·la romana. Tanmateix, Gregori Maians tenia terres a la partida rural de Mediona que limitaven amb el camí reial de Dénia (ara conegut com el camí Vell de Dénia). Aquesta darrera ubicació és, així doncs, més fiable.
Respecte del significat del topònim, l’historiador denier Roc Chabàs diu que en «bajo latín» significaria «la d’enmig»; és a dir, devia fer referència a un nucli poblacional situat entre altres dos. En canvi, alguns investigadors creuen que etimològicament Mediona té un origen àrab per la seua similitud amb el mot madinat (ciutat). D'altra banda, el referit Abel Soler lliga el nom a una antiga alqueria poblada pel clan berber dels Madyuna.
La vella toponímia que encara es manté viva actualment és la petjada d'aquells que al llarg dels segles han habitat la nostra terra, i esdevé una herència immaterial d'estimable valor.
Fonts:
Abel SOLER, L'esplendor d'Oliva, Publicacions de l'Ajuntament d'Oliva, Oliva, 2020.
El Archivo, 1 de desembre de 1893.
Gregorio MAYANS I SISCAR, Epistolario V: Escritos Económicos, Publicacions de l'Ajuntament d'Oliva, València, 1976.
José CAMARENA MAHIQUES, «De la historia de Oliva y Rebollet», dins Iniciación a la historia de Oliva, 3a edició, Publicacions de l'Ajuntament d'Oliva, València, 1988.
Llibre del Repartiment de València, edició d'Antoni Ferrando i Francés, Vicent García Editors, València, 1979.
Gregorio MAYANS I SISCAR, Epistolario V: Escritos Económicos, Publicacions de l'Ajuntament d'Oliva, València, 1976.
José CAMARENA MAHIQUES, «De la historia de Oliva y Rebollet», dins Iniciación a la historia de Oliva, 3a edició, Publicacions de l'Ajuntament d'Oliva, València, 1988.
Llibre del Repartiment de València, edició d'Antoni Ferrando i Francés, Vicent García Editors, València, 1979.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada