QUATRE GOTS DE VI I NAVAIXADES A BONDÓ

Els nostres avis i besavis, si pertanyien a les classes populars, treballaven de sol a sol i només descansaven els diumenges, el dia del Senyor. La vida d'un llaurador es reduïa al treball al camp, tindre cura de la família i del bestiar, pagar les rendes quan pertocava, resar perquè les pedregades no feren malbé les collites, acudir a missa primera els diumenges i festes de guardar ―els més devots―, i poca cosa més. Però  també tenien les seues distraccions: jugar als naips a la taverna, gaudir de les partides de pilota, eixir a caçar o a pescar, ballar les dansades els diumenges de vesprada, anar als bous alguna volta a l'any, etc. Fins i tot hi havia les visites d'amagat al «pati del bordell» dels més ardorosos. I quan plovia... doncs, com deia el meu avi, la deixaven caure, l’aigua.

Després d'una exhausta jornada terrera, aquests homes s'escapolien a la taverna a poqueta nit. Allí, entre tràngol i tràngol, parlaven i debatien sobre assumptes quotidians i de les misèries que els envoltaven. Però a vegades eren tant els tràngols que s'hi feien que la cosa acabava com el ball de Torrent. Antany era costum dur una navalla dins la faixa que generalment usaven en el treball diari i per a menjar. Sovint, en les xarrades taverneres, i quan els contertulians estaven, com se sol dir, ben xamats, en un tres i no res qualsevol discussió se n’anava de mare. Llavors, el més audaç no dubtava en «tirar mà» del sabre i endollar-li'l al rival sense mirar pèl ni conseqüències.
 

Oli de Cotrino

En el passat, aquesta trista circumstància es va donar a Oliva i, amb freqüència, l'incident es reflectia en la premsa diària. Els protagonistes solien ser joves imprudents i atapeïts als qui la sang els bullia com la cassola al forn, com diria el poeta. Vegem-ne un cas ocorregut en 1928:

Por asuntos particulares riñeron los vecinos José Felíu, de 23 años, y Vicente Salort Climent, de 25, haciendo uso éste de una navaja y mal hiriendo a Felíu. Conducido este último rápidamente a su domicilio, fue atendido y curado de primera intención por el facultativo don Demetrio Pi, que le apreció cuatro heridas en la región escapular izquierda y una sobre la tetilla izquierda de un centímetro y medio de profundidad, producidas todas ellas por un instrumento corto punzante. Pronóstico grave. Después de curado, fue trasladado al Hospital. El Salort fue detenido en su domicilio, pasando a los calabozos municipales. [1]

Vegem-ne una notícia posterior referida al mateix succés:

El pasado año unos alegres jóvenes celebraban la Nochebuena en una de la tabernas de Oliva. Hubo su algarada, sus villancicos y vino en abundancia, que terminó en tragedia la bulliciosa reunión. Llegaron a las manos en violento altercado, los mozos, y uno de ellos sufrió seis navajazos, que le dejaron en el suelo gravemente herido. El agresor fue procesado [...]. [2]

A vegades, les bregues veïnals eren molt més greus i acabaven fent tronar les escopetes. I també estaven a l’ordre del dia les lluites acarnissades entre membres de diferents famílies. Fos com fos, els subjectes implicats acabaven rendint comptes davant la justícia.

[1] Las Provincias, 28 de desembre de 1928.

[2] El Pueblo, 21 de novembre de 1929.