L'èxode republicà al final de la Guerra Civil va dur a l'exili francés vora mig milió d'espanyols. Amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, en setembre de 1939, i la posterior invasió de França per part d'Alemanya, milers de refugiats republicans van caure en mans dels nazis i emplaçats en camps de concentració, indrets que ulteriorment esdevindrien en camps de treball i d'extermini.
Alemanya va consultar a Franco sobre el destí que devia donar als republicans, però el dictador es va desentendre, ja que no els reconeixia com a espanyols. Aleshores, va deixar l'assumpte en mans de Hitler perquè fera amb ells el que considerara oportú. Més de nou mil espanyols van acabar als camps de concentració nazis, set mil d'aquests a Mauthausen-Gusen. Hom calcula que ací van morir al voltant de cinc mil, tant per les inhumanes condicions de vida com per haver estat afusellats, torturats, gasejats..., o inclús per haver estat enterrats vius.
Al nord d'Àustria, a uns 20 km de Linz, s'ubicava el camp de concentració Mauthausen-Gusen. Ací treballaven en les pedreres de granit els reclusos amb millors condicions físiques. Sobreviure al duríssim treball en la pedrera era pràcticament impossible, però quan l'individu ja no suportava el quefer diari el seu destí no era altre que la mort. Entre els penats s'ha documentat la presència de tres olivers, un dels quals no va sobreviure a l'infern nazi i va perir a Mauthausen. Els altres dos van salvar la vida i foren alliberats el 5 de maig de 1945 per les tropes estatunidenques. Cal recordar que gràcies a un presoner espanyol, Francesc Boix, treballador del servei fotogràfic del camp, s'aconseguiren salvar les fotografies que provaven l'horror viscut allà. Durant els juís de Nurenberg, aquest material fou determinant per demostrar la culpabilitat dels jerarques nazis i que tots ells foren condemnats. Pel que fa als paisans olivers internats a Mauthausen, heus ací la informació recollida:
Alemanya va consultar a Franco sobre el destí que devia donar als republicans, però el dictador es va desentendre, ja que no els reconeixia com a espanyols. Aleshores, va deixar l'assumpte en mans de Hitler perquè fera amb ells el que considerara oportú. Més de nou mil espanyols van acabar als camps de concentració nazis, set mil d'aquests a Mauthausen-Gusen. Hom calcula que ací van morir al voltant de cinc mil, tant per les inhumanes condicions de vida com per haver estat afusellats, torturats, gasejats..., o inclús per haver estat enterrats vius.
 |
| Cadàvers amuntegats a Mauthausen |
José Aunión Muñoz, àlies el Fonto, nascut el 19 d'agost de 1915. Va lluitar en la Guerra Civil, pertanyia al reemplaçament de 1936. Fou deportat a Mauthausen el 3 d'abril de 1941. Va sobreviure i alliberat el 5 de maig de 1945.
Vicente Cots Ortolá, nascut el 3 de gener de 1917. Va ser deportat a Mauthausen el 27 de gener de 1941. Va sobreviure i alliberat el 5 de maig de 1945.
Ricardo Pellicer Beneyto, àlies el Borjo, nascut el 2 de febrer de 1916. Va ser deportat a Mauthausen el 25 de gener de 1941. Número de presoner 57157. Va morir al camp de concentració el 14 de gener de 1942.
 |
| Alliberament de Mauthausen per tropes nord-americanes |
Font: Benito BERMEJO i Sandra CHECA, Libro Memorial. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945), Ministerio de Cultura, 2006.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada