Les primeres setmanes de la Guerra
Civil espanyola es van caracteritzar pel gran nombre d’assassinats contra
rivals polítics que es van produir tant a la zona nacional com a la republicana.
A Oliva, bona part de la repressió es va focalitzar en l’àmbit religiós, amb l’assassinat
de sacerdots durant els mesos d’agost i setembre de 1936. Llavors, el plebà de la parròquia de Santa Maria la Major era Salvador Campos Pons (1876-1947), el qual va salvar la
vida en refugiar-se a casa de Llorenç Calatayud, qui en aquell moment era membre del comité polític
de la UGT. Calatayud tenia ocult el prevere en un amagatall bastit davall l’escala;
però, una vegada la situació es va normalitzar, el plebà va decidir fugir d’Oliva
en contra del criteri del seu protector. Posteriorment, Llorenç Calatayud va ser conseller-president
del Consell Municipal, també dit «alcalde en temps de guerra», des de març de 1938 fins a quasi l’acabament del conflicte armat. La seua valerosa acció, encaminada a
protegir la vida del sacerdot, mai no va ser tinguda en compte pels vencedors i acabà afusellat a Paterna en novembre de 1939. Comptava trenta-set anys.
En març de 1937, en plena Guerra Civil, el diari El Pueblo informava de la detenció a València d'un bon nombre de quintacolumnistes disposats a entorpir la defensa republicana de la ciutat. Aquest pseudoexèrcit popular, ombrívol i clandestí, es nodria de feixistes i partidaris del colp d'Estat que va originar la guerra. La finalitat de la Quinta Columna era desestabilitzar l'ordre republicà, així com transmetre informació al bàndol nacional. Un dels detinguts resultà ser el plebà Campos Pons. El religiós actuava sota la falsa identitat de Mariano Gallego García, qui afirmava ser un enquadernador fugit de Torrejón de Velasco, a Madrid. Arran de la captura fou empresonat, però acabada la guerra, i amb el triomf dels nacionals, va tornar a Oliva i s'incorporà novament a la plebania de l'església de Santa Maria, càrrec que va ocupar durant quaranta-dos anys al llarg de la seua vida. Entre altres coses, el plebà Campos va escriure la lletra de l'Himne a la Verge del Rebollet, aquella que diu: «Oliva té Mare, la Mare més bona, la Mare més santa, de més tendre cor...», i musicada per Álvaro Marzal. A les acaballes de 1947, l'Ajuntament d'Oliva li dedicà un carrer, retolat actualment com carrer del Plebá.
Fonts:
El Pueblo, 2 de març de 1937.
Emi GIRAU BORRÁS i Juan ESCRIVÁ ENGUIX, «L’ajuntament en guerra (1936-1939)», dins Cabdells X, AC Centelles i Riusech, Oliva, 2012.
José CASTELL BOMBOÍ, Hijos de Oliva al servicio de la Iglesia, Oliva, 2003.
Josep SENDRA i MOLIÓ,«La toponímia urbana d'Oliva», dins Cabdells V, AC Centelles i Riusech, Oliva, 2008.
 |
| Cartell de M. Gallur per a la CNT (Realitzat durant la guerra) |
En març de 1937, en plena Guerra Civil, el diari El Pueblo informava de la detenció a València d'un bon nombre de quintacolumnistes disposats a entorpir la defensa republicana de la ciutat. Aquest pseudoexèrcit popular, ombrívol i clandestí, es nodria de feixistes i partidaris del colp d'Estat que va originar la guerra. La finalitat de la Quinta Columna era desestabilitzar l'ordre republicà, així com transmetre informació al bàndol nacional. Un dels detinguts resultà ser el plebà Campos Pons. El religiós actuava sota la falsa identitat de Mariano Gallego García, qui afirmava ser un enquadernador fugit de Torrejón de Velasco, a Madrid. Arran de la captura fou empresonat, però acabada la guerra, i amb el triomf dels nacionals, va tornar a Oliva i s'incorporà novament a la plebania de l'església de Santa Maria, càrrec que va ocupar durant quaranta-dos anys al llarg de la seua vida. Entre altres coses, el plebà Campos va escriure la lletra de l'Himne a la Verge del Rebollet, aquella que diu: «Oliva té Mare, la Mare més bona, la Mare més santa, de més tendre cor...», i musicada per Álvaro Marzal. A les acaballes de 1947, l'Ajuntament d'Oliva li dedicà un carrer, retolat actualment com carrer del Plebá.
Fonts:
El Pueblo, 2 de març de 1937.
Emi GIRAU BORRÁS i Juan ESCRIVÁ ENGUIX, «L’ajuntament en guerra (1936-1939)», dins Cabdells X, AC Centelles i Riusech, Oliva, 2012.
José CASTELL BOMBOÍ, Hijos de Oliva al servicio de la Iglesia, Oliva, 2003.
Josep SENDRA i MOLIÓ,«La toponímia urbana d'Oliva», dins Cabdells V, AC Centelles i Riusech, Oliva, 2008.
Canyamàs, un article molt interessant de l'esmentat llefiscós plebà de Santa Maria d'Oliva en temps de guerra i dècades següents
ResponEliminaMoltes gràcies pel comentari, Toni.
Elimina