Francesc Císcar i Císcar va nàixer a Oliva l'1 de març
1762 al si d’una família noble. Era germà de l’almirall Gabriel Císcar i nebot
de Gregori Maians. En 1778, i seguint els passos del germà, va ingressar en la Companyia de Guàrdies Marines de
Cartagena. Més tard formà part de diverses expedicions per Espanya i Amèrica, i
va ajudar en l’elaboració de les cartes marítimes de la Península. En 1781, com
a oficial de Marina, participà en la batalla de Pensacola (actualment Florida,
als EUA) per recuperar-la del control britànic. Amb el grau de tinent de navili
fou destinat a l’Observatori Astronòmic en 1787 i, un any després, va exercir
de professor de navegació a Cartagena. L’any 1795 va abandonar l'Armada davant
la impossibilitat de poder embarcar.
En 1807 va reingressar en l’exèrcit i destinat al
Consell Superior de Marina. L'any següent es produí la invasió napoleònica de la Península. El 2 de maig, dia de l’alçament popular contra les tropes invasores,
Císcar era a Madrid i ràpidament marxà a Cartagena. Amb la derrota dels
francesos a Bailén al mes de juliol, va tornar a la capital, la qual no pogué defendre del setge francés. Va fugir per la carretera de Móstoles en companyia del brigadier Antonio Pareja, però una unitat de cavalleria els va captivar.
Fou empresonat i maltractat. Tot seguit va ser traslladat a Madrid i posat a
disposició del ministre de Marina, José de Mazarredo, però davant d’aquest es
negà a jurar fidelitat al rei Josep I Bonapart. Com que no gosava de bona salut,
Císcar va sol·licitar permís al ministre per «prendre les aigües» al balneari
de Trillo (Guadalajara). D'allí aconseguí escapar en un descuit dels vigilants i
s'encaminà a València, on va quedar a les ordres del capità general José de
Caro.
En les eleccions de 1810 va assolir l'acta de diputat a Corts pel Regne de València i, al mes d'agost, marxà a San Fernando (Cadis) per participar en l’assemblea constituent que
redactaria la Constitució de 1812. Císcar fou elegit president de les Corts el
24 de desembre de 1812, càrrec que va exercir durant un mes. Sota la seua
presidència, les Corts van abolir el Tribunal de la Inquisició per considerar-lo
incompatible amb la nova Carta Magna. En l'aspecte polític, Císcar fou un diputat
liberal que creia en el constitucionalisme com a element de pacificació de les
províncies d'ultramar. El seu treball com a parlamentari es va desenvolupar en
les comissions de Marina i Publicació de Documents Reservats.
 |
| El jurament de les Corts de Cadis (Oli de José Casado de Alisal) |
En les Corts
Ordinàries de 1813 va ser diputat suplent. Aqueix any formà part de la comissió encarregada de
proposar la quarta Junta de Regència, de la qual formaria part el seu germà
Gabriel. Amb la repressió absolutista de 1814, escomesa a la tornada de Ferran
VII, fou inculpat en un informe que denunciava un possible intent d'assassinat
del rei i la posterior proclamació de la república, però l’assumpte no va tenir
major transcendència. En juny de 1814 va sol·licitar llicència per a romandre a
Oliva per raons de salut, encara que tot indica que fou la fèrria voluntat del
monarca qui el va tenir confinat al poble fins a 1820. Malgrat això, en
1815 va assolir el grau de brigadier de l’Armada.
Durant el Trienni Liberal (1820-1823) fou novament
diputat a Corts per València en les legislatures de 1820, 1821 i 1821-1822.
Aquest darrer any va ser nomenat comissari provincial d’Artilleria de Marina amb destí a Cartagena, càrrec que va exercir fins a 1827; posteriorment, va
tornar a Madrid en comissió de servei. L’any 1829 fou nomenat cap d’esquadra i
des de 1930 va estar vocal de la Junta Superior del Govern de l’Armada. Fou
distingit amb la Gran Creu de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild. És autor de diverses obres de caràcter militar, entre les quals destaquen: Reflexiones
sobre las máquinas y maniobras del uso a bordo (Madrid, 1791), Tratado de artillería de
marina para el uso de los individuos de la brigada real del mismo cuerpo,
escrito de real orden (Madrid, 1829) i Reglamento
que debe observarse para el arqueo o medida de las capacidades interiores de
los buques de todas clases (Madrid, 1831).
Una semblança de l’època el definia com un «escelente hombre, con perdón de
su apellido: árido, largo y chupado; pero marino duro y valiente, de mirar
fiero, y de genio revesado».[1]
Francesc Císcar va morir el 8 de març de 1833 a
Madrid, comptava setanta-un anys. Malauradament, la seua personalitat sempre ha
estat eclipsada per la fama del seu germà Gabriel, però he considerat just rendir-li quatre lletres com a homenatge. Oliva deu conéixer el rellevant fill del poble que va contribuir al naixement de la primera
constitució promulgada a Espanya: la de 1812, també coneguda com la Constitució
de Cadis o la Pepa, per haver-se aprovat el dia de Sant Josep. A
l’últim, cal dir que a San Fernando (Cadis) té dedicat un carrer, retolat «Calle del diputado Císcar».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada