ÚLTIMS DIES DE LA GUERRA CIVIL

A començaments de març de 1939, la Guerra Civil espanyola estava a punt de finar. Aquells dies, el coronel republicà Segismundo Casado defenia Madrid de les tropes nacionals. Però, en considerar que la guerra estava perduda, va encapçalar un cop d’Estat juntament amb el socialista Julián Besteiro, a fi de destituir el govern de Juan Negrín, partidari de resistir fins al final. Aleshores es creà el Consell de Defensa Nacional i, tot seguit, es van rendir les armes a l’exèrcit de Franco. Finalment, els franquistes entraven a Madrid el 28 de març. Casado va abandonar la capital i marxà a l’exili des del port de Gandia a bord d’un vaixell britànic.

El dia 30, les tropes nacionals de la 83 Divisió, comandades pel general Martín Alonso, arribaven a la ciutat de València. Al capdavant de la comandància militar republicana del Cap i Casal estava el general de la Guàrdia Civil José Aranguren, qui no va voler abandonar Espanya, puix deia que ell només havia estat un militar que complia amb el seu deure. No obstant això, fou detingut i posteriorment afusellat. El 31 de març tota la Península restava sota el control dels nacionals. L’endemà, 1 d’abril, Franco signava el darrer comunicat de guerra que anunciava el final del conflicte armat.

Soterrament de víctimes del bàndol nacional al cementeri d'Oliva

A la Safor, els quintacolumnistes s’organitzaven entorn de l’oliver Cipriano Falgás, un funcionari de duanes, i preparaven el terreny per a l’entrada de les tropes franquistes. El dia 29 de març, un carrabiner a les ordres de Falgás, dit Rafael Muñoz, prengué el control de la base de carrabiners d’Oliva i proporcionà armes a gandiencs afins, per tal de facilitar el control de la ciutat ducal.

Davant la imminent arribada dels nacionals, les autoritats republicanes d’Oliva assumien la derrota. Uns van prendre el vol a l’exili i altres es refugiaren en ses cases. En canvi, el milicià José Castillo, àlies Cagalló, es va suïcidar en tirar-se des del segon pis de l’ajuntament. El 2 d’abril una Comissió Gestora, presidida per l’advocat Alfonso Soler, prenia el control del municipi. Dues setmanes després, un jove llicenciat en Dret anomenat Justo Martí substituí Soler. Martí va encapçalar la Gestora poc més de dos anys; posteriorment, en 1946, fou ordenat sacerdot de l’Opus Dei. 

El final de la guerra es va celebrar a Oliva amb una missa de campanya a la plaça de l’Ajuntament. Per a uns començava un període de domini i impunitat, per a altres s'iniciava una era de repressió i terror. Tristament, les conseqüències d'aquest enfrontament fratricida encara perduren en la societat espanyola, incapaç de superar vells odis i rancors. 

Fonts: 

Causa General. Ramo separado de Oliva, Arxiu Històric Nacional. 

DDAA, Iniciación a la historia de Oliva, Ajuntament d’Oliva, València, 1988. 

Javier CERVERA GIL, «Infiltración del quintacolumnismo y espionaje en el orden público y seguridad republicanas», dins Diacronie. Studi di Storia Contemporanea, núm. 28-4, Association culturelle Diacronie, 2016. 

Jesús de ANDRÉS i Jesús CUELLAR, Guerra Civil española, Tikal Ediciones, 2009.

Josep SANCHIS COSTA, Oliva en plena Guerra Civil, Tivoli, 2017.