GABRIEL CISCAR I EL CID CAMPEADOR

Almenys en dues ocasions, Gabriel Ciscar i Ciscar ha estat protagonista d’aquest blog. Nascut a Oliva la vespra de Sant Josep del 1760, l'insigne marí, científic, polític i tres vegades regent d'Espanya constitueix un profund motiu d’orgull per a la seua ciutat natal, com ho evidencia el monument que els seus conciutadans li dedicaren a la plaça de l’Ajuntament l’any 1932. En un nivell de rellevància intel·lectual comparable cal situar-hi l'erudit Gregori Maians, cosí germà del seu avi matern Carlos i figura cabdal de la Il·lustració valenciana.

Tot oliver hauria de conéixer la trajectòria vital de Gabriel Ciscar i comprendre les vicissituds personals que marcaren la seua existència. Per això convide el lector interessat a aprofundir en la seua biografia mitjançant la lectura de l’obra més completa que se li ha dedicat fins ara: El Regente Gabriel Ciscar, de l'historiador Emilio La Parra López.

En aquesta ocasió voldria aportar algunes dades sobre la seua ascendència, ja que el segon cognom de l'avi Carlos era Ramírez d’Arellano, un llinatge amb una història especialment suggestiva.

Abans, però, convé evocar un episodi clau de la nostra història medieval: la batalla de Bairén. El gener del 1097, per les engires de Gandia, les tropes combinades del Cid Campeador i del rei Pere I d’Aragó derrotaren un poderós contingent almoràvit que avançava cap a València amb la intenció de reconquerir-la. La victòria cristiana, afavorida per la posició estratègica del terreny, frenà temporalment l’ofensiva musulmana i consolidà el domini del Cid sobre la ciutat.

El Cid, un malson per als almoràvits i avantpassat de Ciscar.

Pocs anys després, vers el 1099, una de les filles del Cid, Cristina Rodríguez —anomenada "doña Elvira" en el Cantar de mio Cid—, es casà amb l’infant Ramir Sanxes de Pamplona, senyor de Montsó i net del rei Garcia Sanxes III, membre de la dinastia Ximena que regnà a Pamplona i Navarra des de l’any 905 fins al 1234. Un net del matrimoni, Sanç Sanxes Ramírez, rebria al segle XII el senyoriu d’Arellano, vila navarresa de la qual prengué el nom i que acabaria originant el cognom compost Ramírez d’Arellano. 

Amb el pas dels segles, aquesta noble nissaga s’estengué cap al sud i, al segle XVI, s’establí a Dénia de la mà de la distingida família Sandoval. A començaments del segle XVII hi trobem documentat Antonio Ramírez d’Arellano, procurador i governador general del marquesat de Dénia. El llinatge es perpetuà a través de la seua neta, Teresa Ramírez d’Arellano, que es casà amb l'oliver Pedro Ciscar el 1688. D’aquest matrimoni naixeria l'avi matern de Gabriel Ciscar: Carlos Ciscar Ramírez d’Arellano, batejat a l’església de Santa Maria la Major d’Oliva l’any 1690.

Vista de la vila d'Arellano (Google Maps).

A la llum d’aquestes dades, queda confirmat el vincle genealògic que uneix Gabriel Ciscar amb la monarquia navarresa medieval i, indirectament, amb el llegendari Cid Campeador, una filiació que confereix una dimensió simbòlica addicional al prestigi del seu nom i a la memòria històrica d’Oliva.