El parc
públic que hui gaudim els olivers fou en temps pretèrit el jardí d’una casa
d’estiueig d’una acomodada família. Els anys, però, han canviat
considerablement la seua fisonomia i podem dir que d’aquell jardí senyorial del
segle XIX només queda el solar. La casa originària encara es mantenia en peu
quan l’Ajuntament d’Oliva va adquirir la parcel·la, però va ser enderrocada,
potser pel seu estat ruïnós o per alguna altra raó que mai no sabrem.
Aquest indret tan emblemàtic sempre ha estat conegut amb el nom d'Hort de la Bosca. El topònim li'l devem a qui va ser la propietària del terreny: na Lluïsa Bosch Polart, coneguda com la Bosca, una dama nascuda l'any 1800 a Ondara i que en 1821 es va casar amb l'oliver Blai Jeroni Canyamàs Savall. Quan na Lluïsa va morir en 1877, el patrimoni familiar anà a mans del seu fill, Blai Antoni Canyamàs Bosch.
Entre els anys 2017 i 2018, l'Ajuntament d'Oliva va mamprendre una ambiciosa remodelació paisatgística del parc. Una intervenció on s'apostava per una biodiversitat sostenible, com ara la implantació d'espècies vegetals autòctones que s'integraren millor en l'hàbitat natural del lloc. Cal dir que el resultat ha estat magnífic.
En resum, el parc públic Hort de la Bosca ofereix al visitant un espai on gaudir de la bellesa cromàtica i sonora de la natura mediterrània, un espai que els veïns d'Oliva devem estimar i valorar. A més a més, hem de contribuir a la seua conservació i millora, un gest que de segur agrairan les futures generacions.
Vista de l'estany de l'Hort de la Bosca després de la restauració (Autor: M. A. García) |
Fonts:
Manuel MARTÍ I ASCÓ i Jesús Eduard ALONSO I LÓPEZ, La memoria de Josep Pastor. Viure a l'Oliva del XIX, La Xara Edicions, Simat de la Valldigna, 2006.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada