OLIVA, PROVÍNCIA D'ALACANT (1833-1847)

La divisió provincial d'Espanya, d’inspiració liberal i prevista en la Constitució de 1812, fou impulsada en 1822 durant el Trienni Liberal (1820-1823). La nova organització administrativa del territori nacional dividia el Regne de València en quatre províncies: Castelló, València, Xàtiva i Alacant. Oliva, al remat, quedava inclosa en la demarcació xativina. Amb aquesta distribució territorial se suprimien les històriques governacions que, fins llavors, havien estructurat administrativament el reialme valencià. Però, en 1823, França va enviar a Espanya, a petició del rei Ferran VII, un exèrcit, els Cent Mil Fills de Sant Lluís, a fi d'aniquilar el liberalisme i reinstaurar el règim absolutista. Començava així la Dècada Ominosa, caracteritzada per la repressió contra els liberals i la tornada a la uniformitat de l’Estat espanyol.

 

Amb la mort del monarca, en setembre de 1833, la viuda, Maria Cristina de Borbó, va assumir la regència fins que la infanta Isabel fora major d’edat. Aviat la reina va afrontar la reforma política i administrativa de la nació. Encara no feia un mes de la mort el rei, el polític Javier de Burgos fou nomenat secretari d’Estat de Foment i en només trenta-dos dies va impulsar novament la divisió provincial. Amb el Reial Decret de 30 de novembre de 1833, Espanya es dividia en 49 províncies i 14 regions; i el Regne de València quedava conformat per les províncies de Castelló, València i Alacant, poc dalt o baix com les coneguem hui en dia.

 

Detall d'un mapa de 1843 on s'observa la delimitació del partit judicial de Pego
(Font: Institut Geogràfic Nacional)

En ser suprimida la província de Xàtiva, Oliva va quedar inserida en la d’Alacant, el límit septentrional de la qual abraçava fins a Gandia. L’any següent, un nou reial decret incorporava Oliva al partit judicial de Pego. Ja en 1836 va haver-hi una primera modificació dels límits provincials i Gandia, Albaida i Ontinyent passaven a la província de València. Tanmateix, Oliva va haver d’esperar fins a 1847, quan una nova ordenació territorial l’annexionava definitivament a València.

 

Aquesta és, a grans trets, la història del provincialisme espanyol i la dels catorze anys en què Oliva va pertànyer a la província d’Alacant, així com del bienni en què va estar en la de Xàtiva. La configuració de l'Estat dissenyada en el segle XIX va perdurar més o menys inalterable fins a la creació de les comunitats autònomes, estructura territorial contemplada en la Constitució de 1978.

 

 

 

 

 

Fonts:

Federico MARTÍNEZ RODA, La división provincial y el final del Reino de Valencia, Real Academia de Cultura Valenciana, València, 2011.

Gaceta de Madrid, 3 de desembre de 1833 i 23 d’abril de 1834.

Joan Carles MEMBRADO TENA, «La división territorial valenciana: antecedentes, problemas y política de la Generalitat», dins Investigaciones Geográficas, núm. 59, Universitat d’Alacant, 2013.