OLIVA 1925, ARA FA CENT ANYS

En juliol de 1925, el diari Las Provincias va dedicar tres quarts de pàgina per donar a conéixer als seus lectors "La floreciente ciudad de Oliva", un article escrit per Luis Cardona Riera. D'una banda, l'autor exposava alguns trets històrics d'"una de las ciudades más importantes de nuestra provincia", segons les seues pròpies paraules. De l'altra, visitava l'Ajuntament per entrevistar-se amb l'alcalde de l'època: Francisco Salabert Espasa. No obstant això, el primer edil no es trobava a Oliva en aquell moment, i el redactor fou atés pel tresorer municipal. L'entrevista amb aquest funcionari ens ofereix una valuosa perspectiva sobre la ciutat de fa un segle.

Amb motiu del centenari de la publicació de l'article, he considerat oportú reproduir la visita a l'Ajuntament de Luis Cardona. Per a il·lustrar el post, he inclòs dos imatges d'anuncis publicitaris que acompanyaven el text original.

En la Alcaldia

Hallándome durante mi permanencia en esta ciudad, en el Casino del centro, oí en la mesa contigua a la que yo me encontraba, que unos señores, algo desaliñados, a usanza de estos pueblos en la época del estío, que compartían amigablemente saboreando su café y buen cigarro, decir que el alcalde había hecho muchas mejoras en la ciudad; aún más: aseguraban que era el mejor alcalde que ha tenido Oliva.

Desde aquel instante me hice el propósito de visitarle, y momentos después lo ponía en práctica. Una bonita escalinata de mármol me conduce a las oficinas municipales, que son amplias, despajadas, donde nótase mucha disciplina y rigidez. Todo está muy ordenado; todos los empleados trabajan con ahínco; todo el mundo ha asimilado la actividad y la entereza de carácter del buen acalde, y colabora al feliz éxito de su gestión.

He entregado mi tarjeta al alguacil, que sale al momento acompañado de un distinguido señor, de edad provecta, que usa lentes de oro, que me sonríe amablemente, y me dice que el alcalde no está, pero al enterarse de mis deseos me contesta que ello no obsta para facilitarme los datos que puedan interesarme. Y he pasado a su despacho; en él se encuentra una sólida caja de caudales y el archivo municipal. Olvidamos anotar que este simpático caballero es el contador.

Nos hemos acomodado en elegantes sillones, y mi interlocutor ha principiado a contestarme.
-¿...?
-Sí; la Alcaldía se encontraba en buena marcha al encargarse de ella el actual alcalde, don Francisco Salabert, el 29 de Mayo del año pasado.

-¿...?

-En los trece meses que es alcalde ha construido el mercado, tres fuentes públicas, situadas dos de ellas en el mismo mercado; ha construido varias aceras, muy necesarias, y las ha reconstruido casi todas; ha adquirido una casa para cuartel de la Guardia civil, a la que constantemente se le amenazaba desahuciarla por no pagar el alquiler muchos de los anteriores Consistorios; ha construido un nuevo cementerio, que era de necesidad imprescindible para esta ciudad, y que desde hace veinte años se vinieron ocupando los Ayuntamientos sin resolver nada práctico sobre tan importante mejora. Además, es digna de aplauso su conducta; agotados los fondos municipales, ha comprado de su peculio varios terrenos para construir una escuela graduada (que hace mucha falta, pues son pocas las que existen en la actualidad para un contingente de niños tan numerosísimo como tiene Oliva), sí encuentra el apoyo de los mayores contribuyentes. Igualmente, ha adquirido unos terrenos, junto a la estación, a fin de poder prolongar el paseo.

-¿...?

-Se paga al corriente a los empleados del Ayuntamiento y servicios públicos; se han satisfecho créditos de anteriores Consistorios, que arrojan una cantidad considerable, y hoy día tenemos todas nuestras obligaciones cubiertas.

-¿...?

-El pueblo es bueno; son ciudadanos conscientes de sus deberes, y cumplen sus compromisos para con nosotros con exactitud.

-¿...?

-Si le apoya el pueblo como ahora y continua algún tiempo al frente del Ayuntamiento, hará mucho por Oliva, guiado no solo por su cariño a esta ciudad, sino por su recio espíritu de justicia.

***

He sentido mucho no conocer a este hombre honrado, que rige esta ciudad con el aplauso de todos sus vecinos, mas he hallado en el señor contador un digno sustituto. Le he dado las gracias, en la escalera, donde, amablemente, sonriente, me despide con un fuerte apretón de manos. Me he marchado satisfecho de la Casa Consistorial, donde he encontrado datos muy halagüeños para esta ciudad, que LAS PROVINCIAS, por mi conducto, ha visitado, en su buen deseo de conocer y ser útil a toda la región.

LUIS CARDONA RIERA

Oliva y Julio de 1925.

En aquell temps, Espanya es trobava sota la dictadura del general Primo de Rivera. Francisco Salabert va ser alcalde entre 1924 i 1928, i pertanyia a Unión Patriótica, el partit fundat pel dictador. 

L'esclat de la Guerra Civil, però, el convertí en víctima. Al setembre de 1936, amb 61 anys, fou assassinat per milicians. Les tensions polítiques dels anys previs al conflicte havien generat odis irreconciliables, amb conseqüències devastadores per a nombroses famílies.  

LA PROLE DE L'INSIGNE GABRIEL CISCAR

Gabriel Ciscar y Ciscar, tinent general de la Reial Armada espanyola, tres vegades regent d’Espanya i cavaller de la Reial Orde de Carles III, va nàixer a Oliva el 17 de març de 1760 a si d’una distingida família. Als dèsset anys, ingressà com a cadet a l’Acadèmia de Guàrdies Marins de Cartagena.

1. PRIMER MATRIMONI

El 19 de setembre 1787 Gabriel Ciscar es casà a Cartagena amb Ana Agustina Berenguer de Marquina y Ansoátegui, filla de Félix Bereguer de Marquina, destacat militar i polític alacantí. Tingueren huit fills:

    1. María de los Dolores Ciscar y Berenguer de Marquina (10 d’agost de 1788 – 1 de juliol de 1789). Va morir als 11 mesos.

    2. María Aurora Ciscar y Berenguer de Marquina (12 de setembre de 1789 – 13 de maig de 1816). Es casà amb José Rodríguez de la Encina y Colomina el 14 de març de 1807. Va morir als 26 anys.

    3. Joaquina Ciscar y Berenguer de Marquina (30 de gener de 1794 – 18 de setembre de 1809). Era cega de naixement i va morir als 15 anys.

    4. Manuel Ciscar y Berenguer de Marquina (Cartagena, juliol de 1800 – juliol de 1809). També era ceg de naixement, va morir als 9 anys.

    5. Rafael Ciscar y Berenguer de Marquina (1801 – 13 de desembre de 1826). Va morir a Oliva als 25 anys.

    6. Antonio Ignacio Ciscar y Berenguer de Marquina (16 de juny de 1804 – 19 de gener de 1805). Va morir als 7 mesos.

    7. José Mariano Ciscar y Berenguer de Marquina (Oliva, 18 de març de 1805 – 20 de març de 1817). Va morir als 12 anys.

Ana Agustina Berenguer de Marquina va morir a Oliva en maig de 1816. En aquell moment, Gabriel residia al seu poble juntament amb la família, en compliment de la pena de desterro que li imposà el rei Ferran VII.

 2. SEGON MATRIMONI

El 18 de setembre de 1817 Gabriel Ciscar contragué matrimoni a Oliva amb Teresa Ciscar y Oriola, filla d’un cosí germà. D’aquesta unió nasqueren dues filles:

    8. Josefa Ciscar y Ciscar (Oliva, 1819). Es casà amb Ramón Gonzálvez Almúnia.

    9. Rosa Ciscar y Ciscar (Oliva, 1820 – València, febrer de 1875). Va morir fadrina.

3. LES NETES DE GABRIEL

    1. María Consolación Rodríguez de la Encina y Ciscar (Cartagena, 1807 – Benissa, 1842). Era filla de María Aurora. Es casà en octubre de 1825 amb José Feliu Sala, hisendat benisser. María Consolación va morir als 34 anys.  

    2. Elisa Gonzálvez y Ciscar, filla de Josefa. Va morir en febrer de 1909, als 59 anys. Es casà amb Antonio González-Madroño y García de Marcilla, militar de Marina.

L’infortuni acompanyà Gabriel Ciscar fins al final de la seua vida. Condemnat a mort pel rei Ferran VII per haver estat regent d'Espanya, va morir a l’exili a Gibraltar el 12 d’agost de 1829, on vivia gràcies a una pensió atorgada per lord Wellington.  

DOS FENÒMENS ASTRONÒMICS D'ANTANY

L’enyorat Manuel Martí i Ascó, gràcies al seu treball investigador a l’arxiu parroquial de Santa Maria, va rescatar dos successos sorprenents ocorreguts a Oliva a l’inici del segle XVIII, i que recull en el seu llibre "La memòria sota la pols".

El primer descriu el pas d’un meteorit pel cel una nit de primavera, un esdeveniment que causà una gran commoció entre els qui el van presenciar. El segon narra un eclipsi total de sol que va travessar Espanya de sud a nord, un fet que, a França, es va interpretar com un presagi sobre la descendència del rei Lluís XIV, conegut com el Rei Sol.

En l'eclipsi solar, la lluna oculta el sol. 

(Imatge de Pixabay)

L'encarregat de documentar a Oliva l'aleshores "estranya" fenomenologia astronòmica fou l'arxiver parroquial mossén Luis Navarro.

Dimecres 6 de abril del any 1701, a les hores de la nit, susehí que aparegué una flama de foch en lo ayre, que venia de les muntañes de més la mar, de magnitud, segons contaven persones fidedignes que la han vista, de miga carrega de lleña ensesa. La qual, passant per lo ayre ab gran velositat, luego que se aproximà a la mar, donà un estallit o estruendo que en moltes casses de Oliva feren moviment les finestres y portes, con si fos cassi terratrèmol, lo qual estruendo se ha tengut notícia haver-se sentit de gran part de este Regne de València. Y per ser cosa tan singular, ne fas memòria per a què conste en lo devenidor.

En aprés dimecres a 12 de maig de 1706, a les 9 hores del dia, s’eclipsà el sol, en tanta manera que es féu de nit e hixqueren les estreles, Y era dia de rogacions, y estant la prossesó enfront del ospital, fonch presís per a acabar la prossessó llegir les lletanies a llum de siris. Y de este modo se acabà la prossesó ab gran admiració de tots.

No és gens fàcil veure un meteorit creuant el cel, ja que es tracta d’un fenòmen poc freqüent i difícil de preveure. En canvi, els astrònoms actuals poden calcular amb precisió els eclipsis futurs, tant de sol com de lluna. A Oliva, caldrà esperar moltes dècades per a contemplar un eclipsi solar de la magnitud del de 1706. Tot i això, la vesprada del 12 d’agost de 2026 tindrem l’oportunitat de gaudir-ne d’un altre, que serà visible en la seua totalitat a la ciutat de Castelló de la Plana, i a Oliva es podrà observar parcialment.

Trajectòria de l'eclipsi solar de 2026.
(Federación de Asociaciones Astronómicas de España)