El cognom Collado és d’origen toponímic, derivat del mot castellà que
designa un accident geogràfic, concretament un pujol o un pas entre muntanyes.
De l’estudi genealògic efectuat a partir dels registres sacramentals de les
parròquies de Santa Maria la Major i de Sant Roc es desprén que tots els
Collado d’Oliva procedeixen d’una mateixa arrel comuna. Al cap d’aquesta
nissaga s’identifica un matrimoni establit al barri de la Vila, conformat per Paulí
Collado, manyà d’ofici, i Lluïsa Muñoz.
En la documentació històrica, Paulí Collado apareix citat per primera vegada en el fogatge de 1646 com a cap d'una casa. Tenint en compte que el seu nom no figura entre els
habitants de la Vila i del Raval que figuren en la carta de poblament de 1610,
atorgada pel comte d'Oliva arran de l’expulsió dels moriscos, tot fa pensar que en parlem d’un
nou poblador, però que no s'assentà al Raval [1].
El cognom Collado
està documentat al Regne de València des del segle XIV. Açò ens du a considerar que l'arribada de Paulí a Oliva potser es produïra des d’una altra població del regne. Aquesta
hipòtesi, tanmateix, no passa de ser una conjectura que, de
moment, de té confirmació documental.
Joan Collado Muñoz, fill de Paulí i llaurador d’ofici, es casà l’any 1649
amb Vicenta Torres Roda. El matrimoni tingué sis fills i un bon nombre de nets: sis amb el cognom Collado Pérez, deu amb la combinació Collado
Verdala i huit amb la de Collado Franco, a més d’altres. Aquesta nombrosa
descendència explica, en bona mesura, l’expansió del llinatge al llarg dels
segles i la seua consolidació dins de la comunitat olivera.
 |
| Fogatge de 1646, on es documenta Paulino Collado. |
Sabem, així mateix, que altres dos individus forasters portadors del cognom
Collado contragueren matrimoni a Oliva; però, segons les fonts parroquials, cap
dels dos no deixà descendència a la ciutat. La seua presència, per tant, no
alterà la continuïtat de la branca familiar anterior ni modificà l'origen comú dels Collado olivers.
El primer bateig d’un Collado documentat a Oliva fou el de Francesc Josep Collado Torres, celebrat a l’església de Santa Maria
el 19 de maig de 1651. Era fill dels ja esmentats Joan Collado Muñoz i Vicenta
Torres Roda, fet que confirma la vinculació primerenca d’aquesta branca amb la
parròquia major de la vila.
El Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana confirma que l’any 2022
hi havia a Oliva 134 persones amb el cognom Collado, una xifra que representava
el 5,322 per mil de la població. Aquesta presència, ben allunyada ja dels temps
del fogatge de 1646, testimonia la persistència d’un llinatge que, des de la
seua arribada a la vila, ha deixat empremta en l’antroponímia local.
Entre les personalitats destacades d’Oliva portadores del cognom analitzat hui,
cal esmentar Vicente Collado Bertomeu, prevere i estudiós de la Bíblia, que fou
canonge lectoral de la catedral de València i fundador de l’associació cultural
Huerto de las Enseñanzas, precursora de l’Aula Bíblica. També cal recordar l’actor Vicente Parra Collado, àmpliament conegut per haver interpretat el rei
Alfons XII en les pel·lícules ¿Dónde vas,
Alfonso XII? i ¿Dónde vas, triste de ti? La seua filmografia comprén més de trenta pel·lícules.
[1] Als repobladors del Raval morisc se'ls assignava una casa i una trentena de fanecades. Aquest no sembla haver estat el cas de Paulí, ja que el seu ofici de manyà i el seu establiment a la Vila fan pensar que la seua arribada a Oliva podria estar relacionada amb altres ciscumstàncies, probablement de caràcter laboral.
