EL COGNOM SENDRA A PEGO I OLIVA

Sendra és un cognom català que també apareix escrit amb la forma Cendra i, antigament, amb la variant Çendra. El seu origen etimològic continua sent debatut. El lingüista Francesc de B. Moll el fa derivar del substantiu cendra i apunta que podria referir-se «a un home que venia cendra, que tenia el color cendrós, que anava vestit d’aquest color, etc.»; tanmateix, recull també l’opinió de Josep Balari, segons el qual podria procedir del nom personal germànic Senderad.

La documentació històrica ofereix diversos exemples de la presència del cognom Cendra a Catalunya. A Pontons (l’Alt Penedès, Barcelona) n’apareix una família en el cens de 1358, i al fogatge de 1553 el cognom es documenta a les demarcacions de Girona, Barcelona i Tarragona. El llinatge Cendra té, a més, una implantació destacada a Anglès (la Selva, Girona), on la família, establida en aquesta vila al segle XVIII i procedent d’Estanyol, arribà a exercir una influència notable en la vida local i comarcal. Una de les seues figures més rellevants fou Tomàs de Cendra i Terrades, promotor de la reforma de la casa coneguda com a Casal Cendra o Can Cendra, una de les construccions més significatives del patrimoni arquitectònic del municipi. 

En època baixmedieval, el cognom s’introduí al Regne de València de la mà de nous pobladors: Arnau Cendra apareix en el veïnat d’Alboraia entre 1269 i 1330, i Nicholau Sendra figura en el morabatí de Cogullada, al terme d’Alzira, de 1433.

A Pego es documenta un dels nuclis més antics del cognom al Regne de València. Al cappatró de la peita de Pego —impost sobre béns seents— de l’any 1488 hi figuren Bartomeu Cendra, Francesc Cendra, major, i Francesc Cendra, menor. Els dos darrers devien ser pare i fill, i és plausible que els tres estigueren emparentats. Des d’allí, el cognom s’estengué per les poblacions veïnes d’Oliva, Orba, Beniarbeig, l’Atzúvia i Vilallonga, entre d’altres.

Amb el temps, la forma Sendra esdevingué la més habitual. El professor Josep Vicens Pascual, que ha estudiat a fons els registres parroquials de Pego, hi constata un predomini aclaparador dels Sendra en els quinque libri de 1533. Així mateix, documenta la primera persona amb aquest cognom que hi apareix en una partida de baptisme: Francesc Cendra, menor, que batejà una filla el juny d’aquell any. 

Pel que fa a Oliva, és molt probable que el buit demogràfic provocat per l’expulsió dels moriscos l’any 1609 fos determinant per obrir la porta a l’assentament de famílies pegolines del llinatge Sendra. L’estudi dels naixements inscrits en els quinque libri parroquials permet situar l’arribada d’aquests pegolins a mitjan segle XVII. L’any 1660 fou batejada a l’església de Santa Maria la Major una xiqueta anomenada Felipa, filla de Joan Sendra i d’Oferia Ferrando, tots dos naturals de Pego. Posteriorment, el 1684 fou batejat a Sant Roc un nadó fill del pegolí Damià Sendra Bertomeu i de la seua esposa, la gandienca Caterina Garcia. Potser cal cercar en aquests nous pobladors l’arrel de bona part dels actuals Sendra olivers.

Segons les dades de 2022 del Portal estadístic de la Generalitat Valenciana, a Pego hi havia 1.213 habitants amb el cognom Sendra i 8 amb la variant Cendra. Oliva, per contra, en registrava 205 amb la forma Sendra. D’altra banda, les dades de 2025 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostren que Alacant és actualment la província amb una proporció més elevada de persones que duen Sendra com a primer cognom, amb una taxa del 0,58 ‰ de la població —quasi 6 persones per cada 10.000 residents—, seguida de València (0,37 ‰) i Tarragona (0,29 ‰).

No podem oblidar els Sendra que emigraren a Amèrica del Nord a principis del segle XX. La investigadora Teresa Morell Moll xifra en cinquanta-set els pegolins amb Sendra com a primer cognom que travessaren l’Atlàntic entre 1913 i 1922.

Fill d’un altre pegolí emigrat, en este cas a l’Argentina, és l’humorista gràfic Fernando Sendra, conegut per la tira còmica Yo, Matías, publicada al diari Clarín des de 1993. L’any 2014, l’Ajuntament de Pego el nomenà fill adoptiu de la vila.

El dibuixant Sendra amb el seu personatge Matías.
(Font: fmdimension.com.ar)