La consulta dels llibres racionals de difunts de la parròquia de Sant Roc ens permet
conéixer les difícils circumstàncies en què vivien bon nombre dels nostres
avantpassats. La pobresa envoltava la major part de la població i sovint la penúria els acompanyava fins al moment de la mort. Ara i adés es
repeteixen els registres de defunció on el rector constata la misèria del finat
i la seua impossibilitat de testar o pagar el funeral, i tot per ser pobre de
solemnitat. En aquests casos, el soterrament s’hi feia amore Dei, és a dir, per amor de Déu (per caritat).
 |
| El Cementeri Municipal vist des del tossal de l'Almuixic (Foto: Oliva - Història fotogràfica) |
En tots els anys consultats, els albats superen les morts d’adults, i així va ser durant segles. Tanmateix, la natalitat era també molt alta i ajudava a equilibrar el moviment demogràfic. A continuació transcrivim quatre registres a fi de mostrar al lector com s’hi anotaven als llibres racionals de difunts:
En 22 de agosto del año 1781 fue enterrado en esta iglesia de San Roque
de Oliva: Vicente Soria, albat, hijo de Miguel Soria y Francisca Gregori,
consortes, con asistencia del ecónomo, capa y cruz de ella. [4]
En 11 de mayo de 1785 fue enterrado en el cementerio de esta parroquial
de San Roque de Oliva Joseph Calatayud, albat, hijo legítimo de Joseph
Calatayud y María Ivisa, consortes, con asistencia de la capa y cruz de esta de
San Roque, y capa y cruz de la de Santa María, por haber muerto en territorio
de Santa María por desgracia, y todo Amore
Dei por ser sus padres pobres. [5]
En 16 de mayo de 1785 fue enterrado en el cementerio de esta
parroquial de San Roque de Oliva, Roque Martines, viudo de Josepha Costa,
labrador y vecino de esta parroquial, con asistencia de la capa y cruz de esta
parroquia, y se le cantó el preciso funeral, todo Amore Dei, por ser pobre de solemnidad. [6]
En 3 de febrero del año 1799 fue enterrada en el cementerio de esta
parroquia de San Roque de Oliva, Pascuala Llidó, natural y parroquiana de esta
de San Roque, y consorte de Josef Llopis, natural y parroquiano de esta misma
de San Roque, y desposados en la misma parroquia, con asistencia de la capa y cruz
de esta parroquial; se le cantó el preciso funeral, y fue enterrada Amore Dei, por ser pobre de solemnidad.
Y por ser así, como rector de dicha parroquial lo certifico y firmo: Don Joseph
Therol. Retor. [7]
 |
| Racional de Difunts de 1784 |
Segons consta en els registres, el
funeral amore Dei implicava ser
soterrat al cementeri parroquial. Per contra, els qui pagaven les despeses del
funeral eren inhumats en la sepultura del Santíssim Crist.
L'any 1787, una Reial Cèdula del rei Carles III reafirmava una disposició de 1784 i prohibia els soterraments als temples, alhora que obligava a construir cementeris allunyats de les poblacions. La decisió del monarca prevenia sobre la incidència que la corrupció dels cadàvers pogués tindre sobre la salut pública. Tot i això, la mesura no va ser ben acollida per l'Església i la feligresia, i l'aplicació de la reial ordre es va dilatar fins al segle XIX.
[1] Arxiu Parroquial de Sant Roc d'Oliva (APSRO), Llibre Racional de Difunts (1769-1780), ff. 40-54.
[2] Ibíd., ff. 273-297r.
[3] APSRO, Llibre Racional de Difunts (1796-1803), ff. 12n-146n.
[4] APSRO, Llibre Racional de Difunts (1781-1787), f. 16.
[5] Ibíd., f. 151.
[6] Ibíd., f. 152.
[7] APSRO, Llibre Racional de Difunts (1796-1803), f. 91.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada