La crisi agrícola de 1917 va tenir el seu origen en la impossibilitat de poder exportar la taronja a l’estranger, agreujada per la manca de vagons que la línia fèrria de Dénia destinava al transport de la fruita. Cal recordar que Europa sofria llavors la Primera Guerra Mundial. El cas va ser que les taronges es quedaven penjant als arbres i això suposava una gran pèrdua econòmica per a productors i jornalers. Pel mes de març, una comissió de propietaris i exportadors d’Oliva es va adreçar a València per a parlar amb el diputat del districte i, alhora, manifestaren a la premsa la situació d’emergència que vivia la ciutat:
La cosa es va agreujar amb l’inici de la campanya posterior; i a
final d’any, el dia 10 de desembre, hi hagué una manifestació de
treballadors davant de l'ajuntament. L’alcalde, Salvador García, va sol·licitar ajuda a
les administracions nacionals i feu públic l’estat d'urgència en què es trobava gran part de la població. Així ho veiem en un escrit enviat al director del diari El Pueblo:
La crisi agrícola de 1917 va tenir el seu origen en la impossibilitat de poder exportar la taronja a l’estranger, agreujada per la manca de vagons que la línia fèrria de Dénia destinava al transport de la fruita. Cal recordar que Europa sofria llavors la Primera Guerra Mundial. El cas va ser que les taronges es quedaven penjant als arbres i això suposava una gran pèrdua econòmica per a productors i jornalers. Pel mes de març, una comissió de propietaris i exportadors d’Oliva es va adreçar a València per a parlar amb el diputat del districte i, alhora, manifestaren a la premsa la situació d’emergència que vivia la ciutat:
[…] El vecindario es
pacífico y sufrido; pero como ya padece hambre y conoce el porvenir que le
espera, está muy excitado y acaso surja pronto un conflicto desagradable. [1]
 |
| Antiga etiqueta comercial S. Fenollar (Font: arxiu Llop-Nácher) |
Con motivo de la falta
de exportación de la naranja, que ha traído la ruina a estos habitantes, y en
particular a la clase obrera, ahora [por] efecto de las pertinaces lluvias que
les impide trabajar en los campos se ha agravado la situación y por ello han
acudido en manifestación pacífica ante mi autoridad, formando un total de más
de mil personas pobres, pidiendo socorros para comer y leñas y ropas para
abrigarse por la miseria en que están, y como la caja municipal no puede
hacerlo por no tener fondos, he acudido telegráficamente al presidente del
Consejo de ministros, al ministro de la Gobernación, al Gobernador civil y al
diputado a Cortes del distrito D. Ernesto Ibáñez Rizo, para que el Gobernador
envíe recursos para atender a esta calamidad. En evitación de males mayores y
para que se sirva usted de ayudarnos en esta campaña de caridad, se lo comunico
para su publicación en el periódico de su dirección. El alcalde, Salvador García. [2]
La crisi agrícola va arruïnar els xicotets productors de taronges, la majoria dels quals, a més, havien de fer front a despeses per l'arrendament de terres. Les conseqüències es manifestaren ben aviat: els anys posteriors, vora tres-cents olivers van haver d’emigrar a Amèrica del Nord per tal de buscar una eixida a la situació de penúria en què vivien. Endemés, com al gos flac tot són puces, l’any 1918 el poble va patir una epidèmia de grip coneguda amb el nom de grip espanyola, i que a Oliva denominaven La Cucaracha. Aquesta malaltia, convertida en pandèmia, causà entre 50 i 100 milions de morts arreu del món.
[1] El Pueblo, 20 de març de 1917.
[2] Ibíd., 11 de desembre de 1917.
[1] El Pueblo, 20 de març de 1917.
[2] Ibíd., 11 de desembre de 1917.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada