UN ESDEVENIMENT REIAL A L'OLIVA DEL DÈNOU

Isabel II i Francesc d'Assís

Amb la mort del rei Ferran VII, en 1833, s’obria la qüestió successòria a la Corona d’Espanya. Un any abans de finar el sobirà havia estat aprovada la Pragmàtica Sanció, la qual anul·lava la Llei Sàlica i permetia accedir al tron al gènere femení. Amb l’aprovació de la Pragmàtica, la corona l’heretà la filla de Ferran VII, la princesa Isabel, aleshores una xiqueta que encara no havia complit els tres anys. Però el gran perjudicat per la derogació de la Llei Sàlica va estar un germà del rei, Carles Maria Isidre de Borbó, qui es rebel·là contra l’entronització d’Isabel II, cosa que provocà tres guerres carlines al llarg del segle XIX.

Mentre Isabel II va ser menor d’edat la regència estigué en mans de sa mare, Maria Cristina de Borbó i, posteriorment, del general Espartero; fins que el 1943 la jove va ser declarada major d’edat. Isabel II fou obligada a casar-se amb un cosí germà de tendència homosexual: Francesc d’Assís de Borbó, duc de Cadis. La boda se celebrà el mateix dia que Isabel complia setze anys. Fou aquest un matrimoni del qual no es podia esperar res de bo i que va acabar desfent-se allà pel 1868, quan la reina fou derrocada del tron i hagué d’exiliar-se a França.

D’Isabel II hom diu que era pràcticament analfabeta i que amb el temps es feu grossa i lletja. No obstant això, destacava per la seua fogositat, una «virtut» borbònica, i va tenir infinitat d’amants. La reina va parir onze fills, però només en van sobreviure sis. Gran nombre d’historiadors dubten de la paternitat d’alguns, fins al punt d’assegurar que el futur rei Alfons XII era fruit de les relacions amoroses que la monarca havia mantingut amb el militar i aristòcrata ontinyentí Enrique Puigmoltó y Mayans. Una sospita que sembla confirmar una missiva de la reina que es conserva als arxius del Vaticà.

El cas va ser que al final de maig de 1858 Ses Majestats visitaren oficialment Alacant i València. El trajecte entre ambdues ciutats el feren en un vaixell de vapor. La crònica de l'època fa referència als honors que el poble d'Oliva dedicà als monarques quan l'embarcació reial navegava per davant la costa olivera. Heus ací la notícia tal com aparegué en l'edició del 31 de maig de 1858 de la Gaceta de Madrid:

No cabe duda que le pueblo español tan amante de sus Reyes, ha procurado manifestar en todas sus ocasiones el cariño que les profesan y prueba de ello son los afanes de valencianos y alicantinos por demostrar el alborozo y satisfacción de que están llenos con la visita de SS.MM.

Esta villa [Oliva], su Ayuntamiento y Autoridades eclesiásticas, sabiendo que SS.MM. han de pasar por frente de la playa del término, y calculando que será como a una hora de distancia, según se observa por la travesía de varios vapores y otros buques de Barcelona a Alicante y vice-versa, deseosos de demostrar su amor a sus Reyes, han acordado que el 29 por la madrugada, o antes, si antes pasasen SS.MM., salga una comisión de las Autoridades con la Oficialidad de la compañía de reserva de la villa y carabineros, al frente del término todo lo más adelante del mar que sea posible, llevando la banda de música militar de la población y la del país, y ostentando una bandera nacional con el nombre de la villa, para cuyo objeto facilitan los pescadores de esta y algunos pueblos inmediatos sus barcas adornadas con faroles de colores y gallardetes. Al mismo tiempo se ha dispuesto presentar en el monte de Santa Ana, a cuyas faldas está construida la población, una grande hoguera, haciéndose por la fuerza de carabineros las correspondientes salvas de fusilería al divisar la escuadra que conduzca á SS.MM., tocando al mismo tiempo la música militar la marcha Real.

Pobres y cortos son estos obsequios, pero demuestran el cariño de estos vecinos a sus Reyes, y lo prontos que estarían a no perdonar gasto, para hacerlos mayores, si no les constase que es más halagüeño para SS.MM. una sencilla demostración de cariño, que un dispendioso gasto en desproporción a las facultades del que lo hace.  

Mai no sabrem si, a deshores de la matinada d’aquell 29 de maig, els monarques van presenciar la celebració preparada pels veïns d’Oliva o bé dormien tranquil·lament a la seua cabina sense adonar-se de res. Ni tampoc sabrem mai a quin cervell de canari se li va ocórrer interpretar música militar al pas d’un vaixell que navegava a una hora de distància del litoral oliver.