COM ERA OLIVA FA DOS-CENTS ANYS?

Alexandre Laborde (1773-1842), marqués de Laborde i comte de l’Imperi, fou un escriptor i polític francés que l’any 1809, en plena guerra napoleònica, va publicar l’Itinerario descriptivo de las Provincias de España. L'obra constava de cinc volums referits a la Península i a «... sus islas y posesiones en el Mediterráneo; con una sucinta idea de su situación geográfica, población, historia civil y natural, agricultura, comercio, industria, hombres célebres, carácter y costumbres de sus habitantes, y otras noticias que amenizan su lectura».

Els afusellaments del 2 de maig
(Oli de Goya que mostra un luctuós episodi de la guerra contra Napoleó)
 

Laborde era fill d’espanyol i havia estat diplomàtic en l’ambaixada francesa a Madrid entre 1800 i 1801. Posteriorment, en 1808, any de l’inici de la Guerra del Francés, va tornar a Espanya acompanyant Napoleó Bonaparte. Sembla que era una mena d’assessor, pels seus coneixements sobre el país ocupat. L’atracció de Laborde per la terra de la seua família paterna el va dur a escriure diversos llibres sobre Espanya. Acabada la guerra, l’Itinerario descriptivo de las Provincias de España va ser traduït al castellà. En les seues pàgines trobem la descripció que l’autor feu d’Oliva a l'inici del segle XIX:

 

Oliva, villa de 5.000 almas, situada a la falda de un monte, bajo de un cielo diáfano y alegre. Todo su territorio presenta un vasto vergel de moreras, granados, olivos, trigo y cañas de azúcar; sus calles son limpias y empedradas. Tiene dos parroquias, un convento de frailes y otro de monjas. La arcilla del distrito de esta villa es admirable para teja y ladrillo. Es patria del famoso humanista y jurisconsulto Don Gregorio Mayans y Ciscar. [1]

 

Oliva continua «a la falda de un monte, bajo de un cielo diáfano y alegre», però ara les ànimes són moltíssimes més i el vergel és un vast tapís de fanecades i fanecades de tarongers. De la indústria ceràmica només queden els fumerals, i de Gregori Maians conservem la casa familiar reconvertida en Casa de la Cultura. Costa reconéixer la ciutat actual amb la descripció que feu Laborde a la primeria del segle dènou, però dos-cents anys donen per a molt.
 

 

 

 

 

[1] Alexandre LABORDE, Itinerario descriptivo de las Provincias de España, Ed. Mariano Cabrerizo, València, 1816, pp. 97 i 98.