EL LLINATGE GISBERT A OLIVA

Gisbert, també escrit Gispert, Chisvert i Chispert, és un cognom aragonés derivat del nom germànic Gisiberth, que significa «brillant com la fletxa». A Aragó fou un llinatge noble en el segle XII amb la figura del ric home Pedro Gisbert. El cognom es va estendre a altres territoris com França, Catalunya i Mallorca. Va passar al Regne de València arran de la conquista cristiana del segle XIII i la posterior colonització. Així, trobem primitives cases de Gisbert arreu del reialme: Burriana (1286), Ontinyent (1343), València (1354), Altea (1381), Castelló de la Plana (1398), Alzira (1399), Xàtiva (1421), etcètera. A Alcoi va haver-hi una casa noble d’aquest cognom. Alcoià era el pintor Antonio Gisbert, director del Museu del Prado entre 1868 i 1873.

 

Afusellament de Torrijos i dels seus companys
(Oli d'Antonio Gisbert) 

A Oliva, els Gisbert apareixen als llibres parroquials del Raval a l’inici del segle XVII. En 1611 fou batejada a l’església de Sant Roc Anna Maria Gisbert Monyós, filla de Bertomeu i de Jerònima. Cal dir que Monyós (també escrit Monyoç) és l'arcaisme català del cognom Muñoz. Pel que fa al primer matrimoni documentat, de la mateixa parròquia, pertany també a un fill de Bertomeu i de Jerònima, dit Josep, qui es va casar amb Vicenta Sòria Company en 1636. En el fogatge de 1646 figuren, com a caps d'una casa o foc, Antoni i Josep Gisbert.

 

 

 

 

 

Fonts:

Arxiu Parroquial de Sant Roc d’Oliva (APSRO), QL-1 (1606-1623) i QL-2 (1624-1652).
Arxiu Regne de València (ARV), Generalitat, Veïnat del Regne de València (1646).

A. y A. GARCÍA CARRAFA, El solar catalán, valenciano y balear, t. II, Librería Internacional, San Sebastián, 1968.

Bizén d’o RÍO MARTÍNEZ, Diccionario de heràldica aragonesa, Prames SA, Zaragoza, 1998.

Enric GUINOT, Els fundadors del Regne de València, vol. I i II, Tres i Quatre, València, 1999.

Francesc de B. MOLL, Els llinatges catalans, t. II, Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1959.