ALICAXET, CORSARI BARBARESC D'OLIVA

Abdallah Alicaxet era un morisc d’Oliva que va sortir del Regne de València en 1556 cap a l’Imperi Otomà quan tenia uns vint anys, juntament amb la família. Es va establir al nord d’Àfrica, en un territori anomenat Barbaria, al poble de Sersell. D’ell sabem que va participar en 1571 en la batalla naval de Lepant, la qual va enfrontar les naus cristianes contra els turcs otomans. Alicaxet havia estat mariner mentre vivia a Oliva i, ja instal·lat a Sersell, va armar un bergantí de dotze bancs amb el qual solcava la Mediterrània i assaltava vaixells per a robar i captivar cristians que després venia a Alger. També tornava regularment a la Península a fi de transportar il·legalment a Barberia altres moriscos que desitjaven fugir.

 

Però un dia de 1576, el corsari Alicaxet fou capturat per les galeres d’Espanya i conduït a les presons de la Inquisició. Al calabós estant, un jesuïta que parlava l’algaravia, dit Jerónimo de Mur, va intentar de totes les maneres possibles que abjurara de la seua religió, però Alicaxet li va dir «que era net de moro, fill de moro i que volia ser moro, i que son pare havia estat batejat a la força». Així les coses, el Tribunal de la Inquisició el va condemnar per apostasia i fou cremat viu a la ciutat de València el 4 de novembre de 1576. Per l'actitud de fermesa demostrada, com que no volgué renegar de la seua fe, Alicaxet està considerat una de les principals figures del martirologi musulmà, ja que va declarar, in articulo mortis, que era moro i moro volia morir.

 

La batalla de Lepant, oli d'Andries van Eertvelt

Un germà d’Alicaxet, de nom Cajetta, en assabentar-se del seu captiveri, va comprar a la ciutat d’Alger un sacerdot que havia estat segrestat a la costa de Tarragona, amb l’objectiu d’alliberar Alcaixet per mitjà d’un intercanvi. El religiós era fra Miquel d'Aranda, de l'orde militar de Montesa. Durant uns mesos, Cajetta el va tenir com un esclau fent-lo treballar de sol a sol, mentre li prometia la llibertat si feien el mateix amb el germà. Malgrat tot, les seues intencions no van arribar a bon port, i quan li comunicaren la mort d’Alicaixet a València va decidir fer el mateix amb el frare. Llavors, el va conduir des de Sersell fins a Alger. Una vegada arribats, va insistir a dur endavant la venjança i, finalment, aconseguí el permís del governador (el bei) d’Alger per a matar el frare.



Antiga cartografia de Barbaria

El 18 de maig de 1577, fra Miquel d’Aranda va patir el seu particular calvari. Fou conduït des de la cel·la on restava fins a la marina, lloc on havia de ser occit. Feu el trajecte acompanyat per una caterva de vàndals que li lliuraren tota mena d’insults, agressions i humiliacions. En arribar a la platja, el van lligar a una àncora de ferro que hi havia preparada a manera de patíbul. Tot seguit, Cajetta l’insulta, intentà arrencar-li la barba a estirons i l’apedregà amb força. La multitud allí concentrada victorejava les accions del moro i àdhuc participava en la lapidació. A l'últim, envoltaren el frare amb llenya i li calaren foc; i així van estar fins que va quedar reduït a cendres.

 

Els martiris de fra Miquel d’Aranda i Alicaxet només significaren un capítol més del capciós argumentari que embabucava la societat d’aleshores, sacsejada contínuament pel conflicte religiós entre moros i cristians.

 

 

 

 

Fonts:

Antonio de SOSA, «Diálogo segundo de los mártires de Argel», dins Topographia e historia general de Argel, Valladolid, 1612.

Rafael CARRASCO, «Historia de una represión. Los moriscos y la Inquisición en Valencia 1566-1620», dins Áreas: Revista internacional de ciencias sociales, núm. 9, Universidad de Murcia.

Raja Yassine BAHRI, «Aportes culturales de los moriscos en Túnez», dins Revista de Historia Moderna, núm. 27, 2009.

Xavier CANYAMÀS, «Alicax i Cajetta, germans moriscos fugits a Alger, i el martiri de fra Miquel d’Aranda», dins Oliva en la Memòria, Ringo Rango, 2018.