ELS FESOLS DE CARETA

Per a fruir d’unes bones pebreres farcides o d’un arròs al forn d’estiu, un dels ingredients imprescindibles són els fesols de careta (Vigna unguiculata). Aquest llegum, tan important en la gastronomia local, és originari d'Àfrica occidental i des de temps immemorials han estat els nostres llauradors els seus principals proveïdors.

 

Una fesolera en producció

Mentre ma mare vivia, jo no donava gens d’importància als fesols de careta. A ella mai li’n faltaven, sempre hi havia algun amic que en conreava i ens fornia ara i adés. Però va arribar el dia que eixa generació va anar finant a poc a poc. I de sobte, en casa ja no entraven les apreciades lleguminoses. Aleshores la meua dona em digué: «Si vols pebreres farcides, hauràs de dur fesols de careta». «Que no en venen?», li vaig preguntar. «Sí, però són cars i no tenen res a veure amb els casolans».

 

La meua sogra em va procurar llavor i d’ençà d’aquell dia no ens falten fesols a casa. Malgrat la quarantena que hem patit pel «dichós» coronavirus, jo ja els tinc sembrats; i a l’estiu, si Déu vol, els tindrem a taula. Amb aquesta entrada només pretenc reivindicar la importància d’uns llegums que han estat part de la cultura gastronòmica del nostre poble. Cal recordar una quarteta popular que diu:

 

En este poble d'Oliva

passen coses molt regrans,

sembren fesols de careta

i els ixen capellans.

 

També tenim la dita «mirar-se com els fesols de careta», usada sovint per a referir-se a dos individus que es miren malament o es demostren poc afecte. Queda clar que els fesols de careta formen part de la idiosincràsia d'Oliva, com puguen ser el Raval o el Gabrielet. De manera que, per res del món no hem de perdre la llavor si volem cuinar unes pebreres farcides com Déu i la tradició manen; i menjar-nos-les a mos redó, per descomptat.