Quan jo era menut jugava amb una xiqueta òrfena de pare. Segons contava ma mare, l'home es va tirar a les vies del tren, és a dir, es va suïcidar.
Recorde que llavors l’expressió «tirar-se al tren» s’escoltava de tant en tant. Era la «solució» més ràpida quan u
entrava al fosc túnel de la desesperació i no trobava l’eixida enlloc. Tenir la
línia fèrria al costat de casa no sempre suposava un avantatge, puix quedava a
l’abast dels infeliços que desitjaven posar el punt final a llurs vides. Morir tirant-se a les vies del tren era ―i és― ràpid i barat. Només
calia acostar-s’hi i esperar pacientment l’arribada del comboi. Els suïcides
acostumaven a ser joves amb problemes, però no sempre assolien el resultat esperat; a vegades només patien greus amputacions i quedaven tolits de per vida.
Passats
els anys, l’hemeroteca m’ha fet recordar aquella xiqueta òrfena de semblant
trist i cabells negres com la nit, amiga de jocs i companya en el despertar de la vida. Les velles cròniques periodístiques revelen episodis de suïcidis, o d’intents,
viscuts a les antigues vies del poble; ingredients habituals de les pàgines de
successos que a voltes convé desempolsegar. Vegem-ne uns quants exemples:
Una joven de 20
años, de Oliva, se arrojó a la vía al paso del tren núm. 656 de la línea de Carcagente-Denia,
siendo destrozada. Ignorándose las causas que la impulsaron al suicidio [El Pueblo, 1 d’octubre de 1918].
Desde Oliva,
comunicó el conductor del tren número 675 al jefe de la estación que en el
kilómetro 39-900 se había arrojado a la vía un hombre de unos 20 años al paso
de dicho tren. Éste paró inmediatamente, pero ya el infeliz era cadáver. El
convoy le había separado la cabeza del tronco [El Pueblo, 27 d’agost de 1924].
También se nos
entregó copia de otro despacho telefónico, éste del jefe de la estación de
Oliva, en el que se manifestaba que a las 13’30 el tren número 675, que acababa
de salir, detuvo su marcha a causa de haberse arrojado a su paso la joven
Consuelo Tomás Morell, de 17 años, soltera y vecina de la localidad. La suicida
quedó en la caja de la vía, pero con las piernas y una mano destrozadas. Fue
llevada en grave estado al Hospital. Según declaró, había matarse por venir
sufriendo una enfermedad [Las Provincias,
13 de setembre de 1924].
El vecino de
Oliva, José Agud García, de 20 años, en la madrugada del domingo puso fin a su
vida, arrojándose al paso de un tren de la línea de Carcagente a Denia. El
suicida, antes de realizar el hecho, lo puso en conocimiento de las
autoridades [El Pueblo, 5 d’abril de
1927].
El vecino de
Oliva, Francisco Ivars Marín, de 42 años, se arrojó el domingo pasado al tren,
procedente de Carcagente, quedando completamente destrozado. Se ignoran los
móviles que le indujeron a tomar tan funesta resolución. El juzgado interviene
en el asunto [El Pueblo, 7 de juny
de 1927].
Actualment, el senyor Google ajuda els qui tenen pensaments suïcides. Només
cal posar la paraula suïcidar-se o una
altra pareguda al buscador d'internet i ràpidament surt el Telèfon de l’Esperança, atenció
24 hores al dia els set dies de la setmana. És una bona opció per als depressius juntament amb el treball dels psicòlegs, i millor que
recórrer a les vies del tren. Vies que a Oliva ja són part d'un record llunyà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada