 |
| Escut heràldic dels Pasqual |
Fent una passejada pel poble d’Oliva encara veiem cases senyorials
que mantenen l’escut heràldic de les famílies que antany les habitaven. Una
d’elles és la dels Pasqual, actualment reconvertida en Museu Arqueològic. Si
ens fixem en passar-hi, veurem que al frontispici de la casa es conserva el blasó
de pedra del llinatge. Aquests ensenyes tenen un origen medieval i
formaven part del patrimoni identitari de l’estament noble o militar. Aleshores,
llurs posseïdors el lluïen com un element de distinció i de noblesa familiar. Segons
diversos autors consultats, un cavaller de conquesta d’origen biscaí, dit Juan Pasqual, devia
estar en l’origen d’aquest distingit cognom patronímic, afirmació que Gregori
Maians no compartia, puix només acceptava noblesa de sang en la progènie
dels cavallers Martí i Berenguer Pasqual.
Els Pasqual d’Oliva descendeixen
de Berenguer Pasqual, a qui el rei Jaume I va donar cases i sis jovades de
terra a Benimaurell (poblat de la Vall de Laguar) en 1247, segons consta en el Llibre del Repartiment de València. Un net seu, anomenat també Berenguer,
va morir a mans dels moros essent justícia del dit poble, la qual cosa va dur
els fills a refugiar-se al castell de Rebollet. Posteriorment, van fundar casa
solar a Oliva, en considerar que era el lloc més adequat per a l’assentament familiar. Un descendent
d’aquesta casa, Pere Pasqual Bas, van emparentar amb la senyora de Negrals, Josepa
Anna Guitart, senyoriu que van perdre en favor del marqués de Dénia arran de
l’expulsió dels moriscos a l’inici del segle XVII. Un net d'aquest, Jeroni Pasqual
Salelles, besavi de l’almirall Gabriel Ciscar, va rebre del rei Carles II
privilegi militar de cavalleria l’any 1685. El tractament nobiliari dels
Pasqual era el de generós, antiga
dignitat hereditària que indicava la hidalguía
del llinatge. Cal afegir, a més, que els genealogistes identifiquen una branca de la família que va passar a
Alacant. El cognom d'aquesta, sota la forma Pasqual del Pobil, va estar unit a la baronia de Finestrat des de 1718.
En la composició de l’escut d'armes dels Pasqual veiem dues torres
i un Agnus Dei (corder de Déu o anyell pasqual). Segons els heraldistes, les torres simbolitzen haver-les defés o
assaltat en un moment de la història; és a dir, haver participat en batalles o
conquestes. Per contra, hom creu que l’anyell pasqual devia figurar al blasó per homonímia amb
el cognom familiar. Curiosament, aquesta figura heràldica també apareix a l'emblema dels Siscar. Les armes dels Pasqual presents als armorials mostren diferents variants, amb canvi de figures i colors, amb la finalitat de distingir
les diferents línies familiars.
La descripció del blasó que podem veure a la portalada del Museu Arqueològic és la següent: escut quarterat en creu, 1r i 4t de sinople, amb l'Agnus Dei del seu color, amb la bandera d'argent carregada d'una creu de gules plena amb l'asta d'or; i 2n i 3r d'atzur, amb dues torres d'or surmuntades d'una estrela del mateix metall.
 |
| Blasó dels Pasqual |
No obstant això, l'any 1743 Antonio Pascual i García va promoure un memorial perquè fos reconegut hidalgo, i així poder ingressar en la Noble Confraria dels Germans Cavallers de Nostra Senyora de la Soledat. El document, redactat per Gregori Maians, descriu la variant del blasó usat per la família a Oliva:
Las armas que mis antecesores y yo hemos usado siempre son un escudo dividido en cuatro
cuarteles. En el primero y tercero hay un cordero blanco andante en campo verde,
tiene abrazada una bandera blanca con la mano derecha y en medio de la bandera
hay una cruz colorada a modo de la de Montesa. Y el pie del asta está
sobre una fuente, de la cual sale un caño de agua. En los otros dos cuarteles cada uno en campo azul hay dos castillos o torres de oro puestas sobre una
peña de su color, y encima una estrella de oro y alrededor del escudo una orla [bordura]
de oro, que con letras azules, que aluden a la fuente,
dicen: Sub cuius pede fons vivus emanat. Encima
del escudo hay un yelmo abierto y sobre él una torre de oro y sobre la torre una
estrella.
La traducció del lema que figura a la bordura és: «Sota el peu raja una font viva».
 |
| Escut bastant similar al descrit en el memorial |
Fonts:
A. y A. GARCÍA CARRAFFA, El solar catalán, valenciano y balear, Librería Internacional, San Sebastián, 1968.
Gregori MAIANS, «Manual genealógico de Antonio Pasqual i García, generoso», dins Obras completas I. Historia, Ajuntament d 'Oliva, 1983.
Jaime FEBRER, Trovas, vol. II, Palma de Mallorca, 1848.
Llibre del Repartiment de València, edició d'Antoni Ferrando i Francés, Vicent García Editors, València, 1979.
Onofre ESQUERDO, Nobiliari de València, ms.
