![]() |
| Parròquia de Sant Roc |
![]() |
| Parròquia de Sant Roc |
La otra villa que está asentada en lo último del valle hacia mediodía, con su fortaleza en un recuesto de monte muy bien labrada, se llama Oliva, cabeza de su Condado, también es riquísima: porque abunda de todo lo que en Gandía: de la cual no dista más de una legua; pero es este espacio de tierra, aunque pequeño, incomparable de fértil y fructífero. Porque tomado en forma cuadrada, cercado por el levante del mar, por el mediodía de Oliva, por el poniente de montes y por el septentrión de Gandía, y ser todo él por la mayor parte plantado de cañaverales de azúcar, se halla, que éste y los demás provechos que produce en un año se estiman hoy en 300.000 ducados, según por el diezmo y primicias [que] de ella se averigua. [1]
![]() |
| La canyamel va proporcionar grans beneficis econòmics als comtes d'Oliva |
A Oliva pujaren al campanar un burro lligat del coll en una corda, perquè es menjara un llicsó que havia eixit allà dalt, i quan l'animalet, ofegant-se, treia la llengua tots deien: «Ja el llep!», i es pensaven que era de gust. [1]
Una volta, mo’n va passar un cas... que anàem mosatros a la plaia, allí Oliva en el carro, i mo’n nem pac allí i en seguida em diu Vincilao a mi: dis-li a eixe «ja el llep!». Jo, ignorantment, vaig allí i dic: «xe, ja el llep!». I en seguida aquell: «la figa ta mare sí que llepa!». I resulta que allà es veu que hi havia un llicsó dalt del campanar. I van agarrar un burro i en una corda estirant... «ja el llep!», «ja el llep!», i en la llengua diu que ja aplegava... [2]
![]() |
| El jurament de les Corts de Cadis (Oli de José Casado de Alisal) |
![]() |
| Soterrament de víctimes del bàndol nacional al cementeri d'Oliva |
Al nord d’Oliva hi ha un camí que du al poble de Rafelcofer; en parlem del camí Vell de Xàtiva, una via de comunicació que uneix, des de temps immemorial, la capital de la Costera amb Dénia. En 2018, un dels articles que vaig incloure al llibre Oliva en la memòria tractava sobre una reial ordre de 1790, signada pel rei Felip IV, que manava elaborar un cens per conéixer la situació d’Espanya des del punt de vista eclesiàstic. A la diòcesi de València, l’encàrrec el va rebre l’arquebisbe Francisco Fabián y Fuero. L’informe final, de 1791, incloïa una relació d’esglésies, convents, ermites, capelles, cases de camp i despoblats que llavors hi havia a Oliva.
Segons el dit informe, al Rafalatar, la partida rural que limita amb el terme de l’Alqueria de la Comtessa, hi havia un edifici amb terres dedicades al conreu, un conjunt que era descrit de la següent manera: «La Casa de Campo con Labránza vulgo de Sos del Colegio de la Escuelas Pias de la Villa de Sos en Aragón». En llegir això, vaig tindre la curiositat de saber per què les Escoles Pies d’un poblet de Saragossa posseïen una finca agrícola a Oliva. A més a més, el fet d’aparéixer en la relació em donava a entendre que la propietat gosava d’una certa importància. Després d’indagar per ací i per allà vaig saber que, en el segle XVIII, aquesta hisenda va pertànyer a un noble navarrés, don Isidoro Gil de Jaz (1703-1765).
![]() |
| Estat actual de la casa de les Escoles Pies |
Isidoro Gil de Jaz va ser un jurista nascut a Sangüesa (Navarra) en 1703. Va estudiar a les universitats de Saragossa i Osca. Entre altres càrrecs, fou advocat de la Cort de Castella, assessor del Consell de Guerra, ministre del Consell de Castella i jutge d’Artilleria. Durant un temps, allà pel 1728, Gil de Jaz va estar al servei de la casa de Lluís Ignasi de Borja-Centelles, duc de Gandia i comte d’Oliva. Sembla que fou en aquest període quan degué adquirir el predi del Rafalatar. La finca apareix esmentada en la descripció dels béns de Gregori Maians, el qual tenia «diez hanegadas de tierra huerta en dicha partida [Rafalatar] tenidas a partición que lindan con tierra de don Isidro Gil de Jaz (...)». [1]
Gil de Jaz es va criar a Sos del Rei Catòlic, municipi on son pare havia estat administrador de duana durant la Guerra de Successió. En aquest poblet va fundar, en 1759, un col·legi d’escolapis: les Escoles Pies. A la seua mort, l’any 1765, va llegar els seus béns a la fundació que administrava el col·legi, la qual fou declarada hereva universal de huitanta-huit propietats del navarrés, ja que mai no es va casar ni va tindre descendència. Així doncs, les rendes de les terres d’Oliva nodrien econòmicament la fundació, però aquesta va passar a l’Estat durant la Segona República i declarada fundació benèfica-docent. Tanmateix, en considerar les autoritats que la propietat olivera no era necessària per al compliment dels fins de la fundació, la finca fou alienada en pública subhasta. En 1951, el BOE publicava que hi havia dipositats al Banc d’Espanya 9.189,62 pessetes sobrants de la venda de l’immoble. Els diners es van destinar a les obres de manteniment d'un edifici que la fundació tenia al municipi saragossà de Sofuentes.
![]() |
| Don Isidoro Gil de Jaz |
[1] Antonio MESTRE, Gregorio Mayans i Siscar, Epistolario V: Escritos económicos, Publicacions de l’Ajuntament d’Oliva, València, 1976.
Fa unes setmanes, l’Ajuntament d’Oliva informava del descobriment al nostre litoral de les restes d’un antic vaixell afonat. Llegíem en la notícia que els arqueòlegs creien que el derelicte pertanyia a una nau d’època moderna, d’entre la segona meitat del segle XIX i principis del XX. Segons paraules del regidor de Cultura Julio Llorca, «és la primera vegada que s’executa una intervenció arqueològica subaquàtica sobre un dels béns integrants del patrimoni cultural» a Oliva.
![]() |
| Naufragi de Nantucket (Oli de William Bradford) |
Recorde que de xiquet m'acostava a la platja de la Terranova per veure les restes d'un naufragi. Al dit lloc, llavors conegut com «el Barco», es podia contemplar part de l’esquelet de fusta del vaixell embarrancat a la sorra. De naufragis, la costa olivera podria donar bastants testimonis. Heu-ne ací cinc que la premsa de l’època va documentar puntualment.
La lluvia caía a torrentes, la tormenta
arreciaba, los elementos todos se desencadenaron, y a la una de la noche un
bric-barca italiano, Fotuna é Constanza,
procedente de Saboya, matrícula de Génova, de 206 toneladas, mandado por el
capitán Bernardo Guaquino, que se dirigía a Montevideo, con mármoles por
lastre, quedó embarrancado frente a Oliva. En la mañana del domingo saltaron a
tierra 146 personas que entre tripulación y pasajeros venían en el combatido
buque, entre ellos muchos niños y mujeres recibiendo todos de la hospitalaria
población de Oliva y de sus autoridades toda clase de socorros, sin que se haya
tenido que lamentar desgracia alguna personal [La Abeja Montañesa, 12 de març de 1867].
El temporal que estamos sufriendo hace
tres días, dejará triste memoria en la costa valenciana, pues el viento
huracanado que sopla en algunos momentos, embraveciendo las olas del golfo, ha
ocasionado numerosos siniestros marítimos. Ayer se tenía noticia […] de la
pérdida del bergantín goleta inglés Jorghia
en el sitio llamado Paupí, de la playa de Oliva […]. Son tristes las noticias
sobre la pérdida del Jorghia. El
bergantín que procedente de Marsella, con cargo de varios efectos, se dirigía a
Montevideo, se fue sobre la costa de Oliva a las tres de la madrugada del
domingo, salvándose tan solo tres de los diez hombres de su tripulación. El
oleaje de aquella playa, cayendo sobre el buque, lo destrozó completamente, y a
la hora en que nos escriben, no había aparecido aún ninguno de los cadáveres de
los náufragos [El Serpis, 10 de
novembre de 1880].
El miércoles último por la noche,
naufragó en estas costas el bergantín Aldebarán,
de 315 toneladas y bandera francesa, matrícula de Agde, procedente de Marsella
con destino a Vegdad (costa de Guinea). Llevaba nueve hombres de tripulación y
su capitán Simon Marins Josef Antonio, los cuales todos se salvaron. Su
cargamento consistía en sal, hierro y botellas. El punto donde ocurrió el
siniestro es llamado la acequia del Vedad
o barranco del Bullent a unos 500 metros de la gola y cinco kilómetros de la
villa de Oliva. […] Apenas tuvieron noticia del naufragio acudieron a prestarle
sus auxilios los señores director de Sanidad, Administrador de aduanas y
Ayudante de marina de este distrito acompañados de D. Eduardo Cancurte,
Vicecónsul de Francia en esta ciudad; quienes encontraron ya a fuerzas de
carabineros y guardia civil auxiliando a los náufragos citados [El Litoral, 23 de març de 1884].
En la capitanía del Puerto se recibió
ayer un telegrama del ayudante de Marina de Gandía, comunicando que en la playa
de Oliva ha naufragado la barca Leonor,
de la matrícula de Jávea. En el naufragio dicen que ha desaparecido un
tripulante [El Pueblo, 7 de juliol
de 1908].
En la playa de Oliva embarrancó la goleta
Inés, de 220 toneladas, propiedad de
los sucesores de Basterrechea. Llevaba a Melilla cargamento de carburo, madera
y cemento. Se salvaron los nueve hombres que constituían la tripulación. La
pérdida del casco es total. No estaba asegurado [El Pueblo, 2 de desembre de 1919].
Ara caldria preguntar-nos si el derelicte recentment descobert pertany a algun dels naufragis exposats. La resposta, de moment, queda en l'aire.
![]() |
| Vista lateral del contrafort |
![]() |
| El mas Can Morató, prop de Cardedeu |
María Josefa, XIV comtessa d'Oliva
(Oli de Francisco de Goya)
|
![]() |
| Els ducs d'Osuna i llurs fills (Oli de Francisco de Goya) |
![]() |
| Façana del palau El Capricho |